Tras andar unos días de bajon/rayada o como querais decirlo, he mirado un rato al mundo en generaL mientras divagaba por la calle, para no perder la costumbre. No dare mucho paseos por las ramas de este árboL, supongo que ire al grano.
CLONES
El título es por las masas, las masas de zombis de la sociedad actuaL, si algún día soy uno de ellos entre tantos espero darme cuenta... espero que no suceda.
Podremos verlos tanto jugando por el barrio como en el centro comerciaL, luchando por un curro y tener que girar entorno a una piedra ambulaR (dinero), sueñan con ir a disneyland, a paris a bla bla bla, en vez de cebar su intelecto ceban su aspecto, siguen modas y visten todos igual como clones... Eso si, si bebo y fumo porros soy un drogadicto pero ellos tienen amigos q venden droga y los miran bien. Es facil torcer el ojo... Tirando el mundo a la basura sin darse cuenta rondando entre historias demasiado viejas de pocos que intenta evitarlo.
Uno se cansa de tanta monotona locura antipersonalidad, filosofia de masas sacada de un inexistente filosofo. Ladrillos nos lapidan en una putrida cárceL con paredes de yeso pagando eternamente y conducimos croquetas de metaL que destrozan más de lo que creemos.... Necesidad de meterse en la vida de terceros y de gente "famosa" para poder satisfacer su curiosidad y crueldad, egoismo inunda este antro. Sin fuerza en directo con excusas perfectas para destrozaR y se divierten mientras luego se esconden detras de un seto. Sueltan palabras al cielo para engañarse queriendo creer en algo para no aceptar realidades, polvo al polvo y llanto del nuevo. Comeroslo todo y creeros lideres, hasta que os deis cuenta de que ya no quedara nada. Dejo el tema....
Si tengo que elegiR entre ser un clon o un desecho, me quedo con la segunda opción.
Saludos
3 comentarios:
Queda poc a dir…
La societat actual no està preparada per a pensar.
Pautes de comportament, pautes d’estetica, pautes de gustos, … pautes de VIDA.
El més trist de tot és la poca resistencia que ha ofert la població a l’imposició d’aquests patrons: Compra això, escolta aquesta musica, ves a aquests llocs, parla d’aquesta manera, vesteix així, menystingues aquesta gent, odia aquesta altre, idolatra aquests, etc etc.
Si hem permets, un punt de vista optimista:
T’estàs tencant en dues posicions radicalment oposades entre si. Hiva haver cert homenet oriental que predicava que els extrems no són bons i considero que és una reflexió a tenir en compte.
Existeix gent. Gent que si bé es mouen en la mateixa direcció que les masses, lluiten. Gent que questiona el que per a la resta és quelcom irrafutable e indiscutible: Compra això – Perqué? , escolta aquesta musica – D’això en dius musica?, ves a aquests llocs – per veure que¿, parla d’aquesta manera – Perqué he de parlar diferent?, vesteix així – Per vestir igual que tu i aquell altre?, menystingues aquesta gent – per ser diferents tu?, odia aquesta altre – Que t’han fet¿ , idolatra aquests – En que és especial?, etc etc.
He opinat
La actitud de custionarlo todo lo veo tipico y normal de adolescente ^^ y muy a mi pesaR, se que en cosa puedo llegar a contradecirme o almenos se ve que trago unas cosas y otras no, pero por desgracia todos caemos en babilonia.
Desprecio la mayoria de cosas de la sociedad, seguir un guion en la vida es tener una vida sin vivirla.
Molt cert, …
Acaba de quedar demostrada la meva incapacitat per seguir aquest nivell de logica o tansols intentar simpatitzar-hi. Aprofitant que estic parlant de capacitats, sha de tenir en compte que la gran majoria de la gent està dotada d’una mentalitat i/o personalitat molt limitada creant d’aquesta manera l’ecosistema ideal per aquesta bojeria antipersonal que anomenaves en el tema principal…
Treballant (SI treballant, amb hipoteca i preocupat per els diners) a les oficines d’un taller veus molt clars aquests nivells dins la raça humana. Pertanyent tansols al 3er nivell d’aquesta escala sento llastima al veure la comformitat amb que venen els operaris a treballar però al mateix temps no entenc l’alegria amb que afronten a vida quotidiana i monotona que els espera.
Com va dir cert ancià al seu dia, tot depen dels punts de vista
A la gent no l’hi agrada complicar-se la vida. És tant senzill com la frase anterior explica. Dit això, considero que per el fet de pertanyer a les masses de clons que poblen la major part del planeta no és motiu suficient per despreciar-los. Entenent esclar que per alguns l’storyboard que sels repeteix una vegada i una altre per la “caixa tonta” és la millor esperança de vida a que poden asipirar.
Sense intencio de fer-ho, he acavat defensant les grans multinacionals que estàn destrossant el planeta… És algo molt penos per part meva__
No tots sóm capaços de nadar contracorrent.
Publicar un comentario